Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees
Organisme que té com a objectiu la representació de parlaments d’estats membres de la Unió Europea de nivell subestatal.
Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del principi de …
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
Bundesrat
Als estats federals germànics, òrgan federatiu amb funcions legislatives, administratives o governatives, format per representants, bé dels governs, bé dels òrgans de representació popular dels estats membres.
El Bundesrat fou una de les cambres legislatives a la Confederació d’Alemanya del Nord 1866-71 i a l’Imperi Alemany 1871-1918 A partir del 1949 és la cambra alta de la República Federal d’Alemanya i, des del 1990, de l’Alemanya unificada 69 escons A la República d’Àustria 1918-38 i des del 1945 rep també el nom de Länderrat 64 escons A Suïssa és el nom alemany del Consell Federal, que, a diferència d’Alemanya i d’Àustria, té caràcter executiu 46 escons
L’Ulivo
Política
Coalició de partits de centreesquerra italians que es presentà per primera vegada a les eleccions legislatives d’Itàlia el 21 d’abril de 1996.
La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La inestabilitat…
llei Òmnibus
Dret
Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió política que afecta diversos sectors.
Han estat conegudes, per exemple, les reformes legislatives impulsades pel Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas i aprovades pel Parlament de Catalunya al desembre del 2011, derivades de la política d’austeritat i de reducció del dèficit públic de la Generalitat a través de la reestructuració del sector públic i de l’adopció de mesures de dinamització de l’economia Aquestes anomenades lleis òmnibus integren la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa i…
escon
Política
Dret
Banc o seient que ocupen els diputats en les cambres legislatives.
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del segle IX
Rassemblement pour la République
Política
Partit polític francès, sorgit el 1976 del Rassemblement du Peuple Français.
Neogaullista , fou encapçalat per Jacques Chirac Bé que en les eleccions legislatives del 1978 tingué el 26% dels vots emesos, el 1981 només n’obtingué l’11,6%, a causa del desprestigi del neogaullisme i del govern de Giscard d’Estaing, al qual l’RPR donava suport Tanmateix, esdevingué la principal força de l’oposició conservadora al govern socialista, i en les eleccions generals del 1986, aliat amb la Union pour la Démocratie Française UDF, aconseguí la majoria relativa a l’Assemblea Nacional, amb el mateix Chirac com a primer ministre fins el 1988, que dimití el càrrec en…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina