Resultats de la cerca

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…

Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí…