Resultats de la cerca

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

Format a Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona Des del 1934 es dedicà a l’exlibris —havia estat deixeble de Josep Triadó—, i en feu més de tres-cents en estils diversos Publicà i illustrà Paradigmas 1938, l’antologia pròpia Ex-libris 1955, etc Fou un dels fundadors 1951 de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona

Formen dos volums el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920 Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre illustració, relligadura, ex-libris, etc Fou illustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials

Format a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, on després fou professor, com també ho fou a les escoles nacionals de mestres i mestresses de Barcelona Participant habitual de les Exposiciones Nacionales, guanyà primeres medalles 1920 i 1929 Publicà diversos llibres Grabado 1914, El desnudo en el arte, El grabado en la ilustración del libro i Ex-libris y ex-librismo 1949

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres

Fundadora de la revista “Cuadernos de Poesía”, la seva obra es caracteritza per l’exquisidesa de la forma i la modernitat de les seves formulacions poètiques en una trajectòria que començà a Tierra mojada 1953 i que continuà, entre altres llibres, a Marta y María 1976, El coleccionista 1979, Ex libris 1984, Compás binario 1984 i La pared contigua 1989 El 1991 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en l’obra titulada La señal

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…

Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…

En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom…