Vida i obra
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina. Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat (1544), on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae (Lovaina 1554), influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència. Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps.
Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (Basilea 1556), en el qual, erasmista convençut, defensava la necessitat i la utilitat pastoral de les versions en llengua vernacla, àdhuc en llengües dialectals, dels llibres de la Bíblia, contra la posició tradicional de l’Església catòlica. L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici i li costà la presó. Obtingué la protecció de Carles V, el qual el designà preceptor del seu fill, el futur Felip II. El deixeble, ja rei, el protegí també i li concedí els càrrecs d’historiador i cronista.
Furió escriví un primer volum d’una obra sobre teoria política, avançada, Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), publicada en diversos idiomes, i algunes poesies en llatí. Aquesta obra titulada com Tratado de la Institución del Príncipe havia de constar de cinc tractats, però el primer volum li ocasionà molts problemes i una nova estada a la presó. Li fou prohibit publicar la resta de volums, per pressions de Felip II, perquè considerava que l’obra era contrària als seus interessos.
Bibliografia
- Almenara Sebastiá, Miguel: “Documentación testamentaria del humanista valenciano Fadrique Furió Ceriol (1527-1592)”. Estudis, 21, 1995, p. 89-112.
- Luján, Ángel Luis (1996): “La corrección lingüística. Furió Ceriol y Palmireno en el ciceronianismo español”. Revista de Filología Española, 76/1-2, 1996, p. 141-53.
- Mechoulan, Henry i Pérez Durà, Francesc Jordi (ed.): Furió Ceriol, Fadrique: Opera omnia. Vol. I. València, Institució Alfons el Magnànim. 1996.
- Puerta, David (1993): “Fadrique Furió de Ceriol: aproximación a su obra retórica”, dins Maestre, J.M. i Pascula, J. (coord.): Humanismo y pervivencia del mundo clásico, 1.2. Cadis, Instituto de Estudios Turolenses / Universitat de Cadis. 1993, p. 851-856.