Resultats de la cerca

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular…

Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied , un minuet, un scherzo , etc

La part superior, sempre cantada, es caracteritza per la continuïtat de la línia melòdica les altres parts poden ésser fetes per les veus o les violes, el virginal o, més sovint, el llaüt

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas…

De caràcter líric o èpic, aquesta forma musical, apareguda vers la fi del s XVIII, no té res en comú amb la balada medieval Els precursors de la balada vocal foren Johann Friedrich Reichardt 1752-1814, Johann André 1741-79 i Johann-Rudolf Zumsteeg 1760-1802, pertanyents a l’escola berlinesa de lied Zumsteeg influí Franz Schubert 1797-1828, el qual convertí la balada en un gènere independent dins el lied El gran creador de balades romàntiques fou Carl Loewe 1796-1869 Altres autors de balades vocals foren Robert Schumann, Brahms i Martin Plüddemann Felix Mendelssohn…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i aviat s’erigí com una de les veus joves més importants de la seva tessitura Debutà el 1955 amb diversos recitals de lied a Madrid Tres anys més tard, a Sevilla, actuà per primera vegada com a cantant d’òpera amb Rigoletto , al costat d’Alfredo Kraus Aviat fou contractada per a cantar als teatres d’òpera i festivals més importants, tant d’Europa com d’Amèrica Al Liceu de Barcelona, entre el 1969 i el 1977, interpretà nombrosos papers en obres com ara Les noces de Fígaro , Don Giovanni , Turandot , Fedora , Les Huguenots , Faust i…

Entre les seves obres cal esmentar Kammermusik I-IV 1970-75, Schlagzeilen 1971, Vokalblätter 1972-73 i Hohes Lied 1984 per a soprano, violí i cor

Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es dedicà a la forma…

Comprèn cinc moviments, interpretats per violins, viola, violoncel i contrabaix El tema del trio del scherzo prové del lied Die Forelle ‘La truita’ L’obra és escrita en la major, tonalitat que expressa l’alegria

El terme fou introduït al principi del s XVI i designava obres que podien tenir indistintament la forma musical del lied , del motet o del cànon Servia de contrast en les obres polifòniques, les religioses i les profanes i era emprat per a fragments breus