Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
limfòcit
Anatomia animal
Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.
Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…
limfoblast
Anatomia animal
Limfòcit immadur o jove dels ganglis limfàtics i altres òrgans limfoides.
Pot passar a la sang en el decurs de les leucèmies limfoides cròniques o de les limfoblàstiques agudes
cèl·lula T4
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que actua de commutador general del sistema immunitari.
També anomenades cooperadores/inductores , en produir-se l’entrada d’un antigen forà dins el cos, inicien la resposta immunitària tot activant específicament les cèllules B que produeixen anticossos específics contra l’antigen forà
cèl·lula de memòria
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit B la funció del qual és servir de record dels anticossos produïts durant una activació del sistema immunitari.
Es formen durant l’activació d’aquest i són específiques de l’antigen que l’ha produït Resten inactives fins que es torna a presentar una activació deguda al mateix antigen Aquesta producció d’anticossos és molt més ràpida en un segon encontre amb l’antigen específic Constitueixen la base de la immunització provocada per una vacuna
cèl·lula T8 supressora
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que desconnecta la resposta immunitària tot interactuant amb els diferents tipus cel·lulars implicats (cèl·lules B, plasmàtiques i T4, macròfags, etc).
hibridoma
Biologia
Cèl·lula híbrida obtinguda per la fusió de dues cèl·lules in vitro —com per exemple un limfòcit B i una cèl·lula procedent d’un mieloma (tumor de la medul·la òssia)—.
que produeix anticossos d’una sola mena hibridoma monoclonal El cultiu d’hibridomes permet d’obtenir anticossos en estat pràcticament pur i en quantitat illimitada, raó per la qual esdevenen una important eina en l’obtenció de vacunes La primera realització d’hibridomes fou deguda a Köhler i Milstein, el 1975
anticòs monoclonal
Biologia
Anticòs induït per cultiu in vitro
d’una cèl·lula híbrida —o per la línia cel·lular per ella generada— constituïda per la fusió d’un limfòcit sintetitzador d’anticossos específics amb una cèl·lula procedent d’un mieloma ( hibridoma
).
Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer