Resultats de la cerca

Sia en fotometria visual homocroma comparació visual de superfícies del mateix color, sia en fotometria visual heterocroma comparació de superfícies de diferent color, el contrast pot ésser mesurat en disposar les superfícies en forma de platges lluminoses contigües, de manera que si L i L ' són les respectives luminàncies, el contrast és donat per C = L — L '/ L El llindar de contrast o contrast liminar és la mínima diferència de luminàncies que és perceptible

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

L’estímul pot ésser adequat , quan provoca la reacció normal d’un receptor inadequat , quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament supraliminar , si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent liminar , quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no i subliminar , quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí…

Aquest concepte fou desenvolupat per Victor Turner el 1960 per a explicar els trets fonamentals dels ritus de pas de les societats En aquests ritus es produeix una fase de liminaritat en la qual un o diversos individus transformen la seva identitat dins del grup En aquest moment els papers socials s’inverteixen, es neguen les normes i les jerarquies socials i s’emfatitzen els llaços de comunitat que fan possible la societat En les cerimònies d’iniciació, un tipus específic de ritu de pas, els individus deixen inicialment el seu grup i en aquesta reclusió o fase liminar prenen…

Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà…