Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Viacamp

Restes del castell de Viacamp (Ribagorça)
© Xavier Varela
Poble
Poble i cap del municipi de Viacamp i Lliterà, Ribagorça (860 m alt).
És situat en una elevació, al NW del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp , afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba L’església parroquial és dedicada a sant Esteve i les restes del castell una torre circular de 10 m d’altura i murs de 2 m de gruix, obra del segle XI són situada al capdemunt del turó que domina el poble
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…
llitera

Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…