Resultats de la cerca

Deixeble d’Ingres, es destacà com a litògraf i fou un important illustrador d’obres d’escriptors romàntics de Théophile Gautier, del seu amic Victor Hugo,etc

Treballà com a impressor i litògraf i, experimentant amb el tipus de fosa, descobrí la resistència del grafit de gresol a les temperatures elevades A partir del 1827 es dedicà a la manufactura de mines de plom per a llapis, cuines econòmiques i lubricants

Fou deixeble de Llotja, d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París Collaborà a El Diluvio Ilustrado , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , Palla Nova , etc Publicà dues colleccions de dibuixos a la ploma Caps de casa 1922 i Testes de terra 1929

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant…

Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el…

Fou un dels primers a establir la litografia a València Publicà poesia humorística i de circumstàncies Himne al ferrocarril del Grau de València a Xàtiva , 1852 a la premsa valenciana, sobretot a El Rubí  1859-61, i escriví l’obra teatral en vers Un assunto de família 1863

El fundador de la dinastia fou Pere Abadal , fill d’un paraire, documentat a Moià entre el 1657 i el 1686 com a gravador d’auques Altres membres són Pere Josep Abadal , fill de l’anterior, amb el qual collaborà Joan Abadal i Casalius , documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873, gravador al boix i litògraf

Obrer litògraf, el 24 de setembre de 1893 llançà una bomba als peus del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona Causà la mort d’un guàrdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general No intentà de fugir i el 5 d’octubre fou afusellat al castell de Montjuïc