Resultats de la cerca

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent

Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…

Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992 El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió  a l’Ajuntament de Barcelona Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias  2011-15 fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, ha impartit la docència a la UAB El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya JNC, branca juvenil de  Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català , en el qual ha continuat Per aquest partit, fou…

Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…

Situació i presentació El terme municipal de la Selva de Mar té actualment només 7,19 km 2 s’estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, a l’E de la muntanya de Verdera, i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts i desemboca al Port de la Selva Fins el 1787 comprenia un extens territori al sector septentrional de la península esmentada uns 48,4 km 2 , però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, que havia esdevingut…

Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…