Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes
Lluís Roca-Sastre i Muncunill
Dret
Notari.
Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari
usdefruit universal
Dret civil
Usdefruit que comprèn la totalitat dels béns del testador.
Segons el dret civil català, l’hereu instituït solament en l’usdefruit té el caràcter de legatari si concorre amb hereu universal i, en cas de no-concurrència, l’usufructuari universal esdevé hereu Si es tracta d’un legatari d’usdefruit universal, el llegat té per objecte la totalitat dels béns relictes, llevat els que hagin estat objecte de donació per causa de mort i sense perjudici de les llegítimes si aquest usdefruit és adquirit per diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant incrementa el dels altres
fidúcia testamentària
Dret balear
Modalitat fideïcomissària.
Per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda, encara que solament ho sigui amb l’usdefruit de tots o d’una part dels béns de l’herència, que, per acte entre vius o d’última voluntat, els assigni a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i les limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades L’assignació o la distribució feta pel distribuïdor és revocable si es…
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’…
dret mallorquí
Dret balear
Dret especial vigent a Mallorca, contingut, juntament amb el dret menorquí i l’eivissenc, en la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d’…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…