Resultats de la cerca

En pujar al tron, a les acaballes del s XIV, canvià el nom de Hatun Tupac Inca pel de Viracocha, déu creador i civilitzador Amplià els dominis de l’imperi i posà les bases de la seva expansió posterior

Era company d’Hèracles, a qui jurà que mai no revelaria el lloc de la seva mort Filoctet mancà al jurament, per la qual cosa fou castigat amb una ferida inguarible al peu, i fou abandonat pels grecs, amb els quals anava cap a Troia És personatge principal o destacat de l' Odissea i d’obres de Sòfocles i d’Eurípides

La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…

En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides

Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor

A la darreria del s XVIII hom li atribuí una sèrie de composicions poètiques en gaèlic, conservades al manuscrit anomenat Book of the Dean of Lismore ‘Llibre del degà de Lismore’, 1512-26, adquirit per James Mac Pherson , que hi afegí alguns poemes escrits per ell mateix i presentà tot el grup de composicions com si fos obra d’Ossian

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des de la tomba,…

Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans