Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
harmònium
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, de llengüetes lliures.
Té un dipòsit d’aire i dues manxes que, accionades per pedals, produeixen un corrent que fa vibrar les llengüetes amb un so que hom pot graduar Sol substituir l’orgue en capelles i esglésies petites Hom n'atribueix la invenció a Gabriel-Joseph Grénier 1810 Rossini combinà l’harmònium amb les veus en obres de música religiosa
arpó

Caçador amb arpó
© Fototeca.cat-Corel
Pesca
Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda, en un extrem, de pues dirigides cap endarrere, anomenades llengüetes, les quals impedeixen que la presa es desclavi un cop enfilada.
Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra…
harmònica de cristall
Música
Instrument idiòfon consistent en un conjunt de tasses de vidre muntades coaxials sobre un eix horitzontal que gira dins una cubeta plena d’aigua que les humiteja constantment.
Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument
llengüeteria
Música
Conjunt de tubs oberts de l’orgue la vibració sonora dels quals és produïda per llengüetes lliures (en desús) o bé per llengüetes batents.
Els diferents tipus poden ésser bombarda, trompeta, clarí, cromorn, clarinet, corn anglès, trombó, tuba, museta, etc
acordió diatònic
Música
Instrument musical de vent de llengüetes metàl·liques dures, manxa i teclat.
És utilitzat quasi exclusivament, a partir dels anys setanta, en la música de nova factura d’inspiració tradicional
ermita de Castellet

Vista de Sant Pere de Vallhonesta i del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita
del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages).
De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on encara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…
harmònica
Música
Instrument aeròfon format per una sèrie de llengüetes lliures, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
A cada orifici correspon un conducte L’executant desplaça lateralment l’instrument per expirar o inspirar aire en un tub o un altre Aquest instrument, que data del s XIX, ha estat molt perfeccionat Existeixen nombrosos conjunts d’harmòniques Darius Milhaud i Vaughan Williams han escrit obres per al virtuós Lany Adler
acordió
acordió
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann
carrau

Carrau
© fototeca.cat / idear
Música
Instrument idiòfon constituït per un mànec que, en fer-lo giravoltar, provoca l’impacte d’una o més llengüetes -subjectades a un marc adjacent- contra una roda dentada (alguns exemplars en tenen més d’una).
Els sons, doncs, són produïts en sèrie En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Generalment és de fusta, però també n’hi ha d’altres materials com ara metall o plàstic És utilitzat principalment en el ritual religiós de Setmana Santa en substitució de les campanes, i també com a joguina infantil També és anomenat garreu, garrau, carraca, carranc i xerrac
,