Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
pont llevadís
Construcció i obres públiques
Militar
Pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
Pere Sifre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Nomenat per Ferran II mestre d’obres del rei 1494 Dirigí els treballs del castell de Cotlliure 1504, construí el pont llevadís del castell d’Elna i la fortalesa de Bugia Algèria
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
Ramon Planes i Izabal
Literatura catalana
Escriptor.
Perit químic Fou secretari de redacció de L’Amic de les Arts Les seves novelles parteixen d’un realisme, de vegades costumista — El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952, Confessió en el tren 1954, La terra té camins 1971—, o són policíaques Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Publicà els assaigs, amb aportacions erudites, El Penedès i el Garraf 1961, El Modernisme a Sitges 1969, El mestre Morera i el seu món 1972, Rusiñol i el Cau Ferrat 1974 i també Llibre de Sitges 1952
mitjana
Transports
Segon pal llevadís que porten algunes embarcacions de pesca, dites de mitjana
.
castell de Sentmenat
El castell de Sentmenat , del qual es originari el llinatge homònim
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental), al N de la vila.
Se situa sobre una mola al marge d’un barranc D’edificació descurada, és una àmplia fortalesa, amb murs de més de tres metres de gruix Té una planta baixa i dos pisos en cas de perill tenia capacitat per a encabir-hi molta gent La façana principal queda penjada dalt el marge de la profunda riera, i per la part plana era defensat per un vall, sobre el qual encara es conserva un pont de pedra que donava entrada al castell, i que, segons la tradició, en substituí un altre de llevadís En aquesta banda el castell té una àmplia façana en semicercle, construïda directament sobre el sauló, és a dir,…
hamaïde
Heràldica
Mena de rastell llevadís en forma completament desnaturalitzada que és representat com tres faixes, l’una damunt l’altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…