Resultats de la cerca

Avui en desús, era emprat en la confecció de vestits

De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901

Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916, i escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922 i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936 El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig , L’anell de prometatge , El saltiró de la cardina , etc, i després de gran colorit Angelina , Girona aimada , Continuïtat , Llevantina , La cardina encara salta , Torroella vila vella , Record de Calella , etc, totes de retenció fàcil La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les…

Fundador de l’orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar, i de la cobla Llevantina, de Calella de la Costa, que dirigí durant dotze anys, i de la qual fou també primer tenora i tible Compongué obres per a orquestra simfònica, per a banda i per al cinema, com Mi barco velero o A la luz de la luna Però la composició que el feu famós fou el pasdoble Islas Canarias Malgrat viure molt de temps fora de Catalunya seguí component sardanes, de les quals destaquen Melangia , Hores que volen , Quan els ulls parlen , L’espill de l’agulla , Units per un ideal per a cinc cobles i La mel als…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…