Resultats de la cerca

Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…

Un primer consell de l’MLE es constituí el 1939 a Perpinyà en formaren part MRVázquez, GEsgleas, Gda Sousa i FMontseny, entre d’altres, i fou desorganitzat arran de l’ocupació alemanya de França 1940

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de…

El congrés ratificà els acords del congrés de Sants i organitzà els sindicats únics per ram d’indústria Refermà que l’objectiu final de la CNT era el comunisme llibertari i optà per l’adhesió de la CNT a la Internacional Comunista

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939

Sorgí en 1814-15 com a residència de la secta religiosa dels harmonites o rappites, fundada a Alemanya per Georg Rapp a la fi del s XVIII El 1814 Rapp es traslladà, amb un miler dels seus seguidors, des de Harmony Pennsilvània a l’estat d’Indiana, on creà una comunitat agrícola i industrial sobre els principis del comunisme llibertari i ascètic inspirat en l’evangeli cristià Pròspera fins el 1825, Robert Owen hi organitzà el 1826 una comunitat socialista que entrà en crisi el 1827

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976