Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
llibretista
Autor de llibrets.
Ranieri de Calzabigi
Literatura italiana
Música
Poeta i llibretista italià.
Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770
Severí Guastavino i Robba
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i poeta.
Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil
Luigi Illica
Teatre
Llibretista i dramaturg italià.
Es destacà com a autor de drames naturalistes És autor de llibrets d’òpera, especialment per a Puccini sovint en collaboració amb GGiacosa, com La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madame Butterfly 1904, i per a altres autors veristes, com Giordano Andrea Chénier , 1896, Mascagni, etc
Augustin-Eugène Scribe
Teatre
Dramaturg francès.
D’obra molt prolífica unes 350 peces però desigual, escriví peces curtes, altres en collaboració, comèdies d’una certa importància, com Le mariage de raison 1826, Le mariage d’argent 1827, Adrienne Lecouvreur 1849 i nombrosos llibrets d’òpera, com La juive 1835, Les Huguenots 1836, La Favorite 1840, etc
Josep Maria d’Arteaga i Pereira

Josep Maria d’Arteaga i Pereira
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor.
Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell
Apostolo Zeno
Teatre
Dramaturg i llibretista italià.
Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28
Fidelio
Música
Òpera en tres actes de L. van Beethoven, amb text de J. von Sonnleithner, basat en una obra de J.N. Bouilly.
Fou estrenada el 1805 a Viena amb el títol de Leonore , i fou reformada el 1806 i el 1814 Cant a l’humanitarisme i a l’amor conjugal, Beethoven la volgué oposar a la frivolitat habitual dels llibrets d’òpera Poc apreciada al segle XIX, al segle XX entrà al repertori habitual de tots els teatres d’òpera
Ottavio Rinuccini
Literatura italiana
Poeta italià.
Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie
Maxwell Anderson
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina