Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
seda marina
Indústria tèxtil
Seda produïda per certs mol·luscs de la família dels pínnids, de grans dimensions, que habiten a la Mediterrània.
Consisteix en uns filaments entreteixits que lliguen les petxines a les roques
lappet
Indústria tèxtil
Mecanisme que, aplicat a un teler, permet d’obtenir efectes de brodat en els teixits.
Consisteix en un o més regles proveïts d’agulles que han estat enfilades amb els fils d’un ordit especial i que, amb llur moviment, lliguen aquests fils amb els teixits formant bastes transversals
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
màquina embaladora
Agronomia
Màquina emprada en la recollida de qualsevol mena de palla per a formar-ne bales.
Consta fonamentalment d’un pistó alternatiu horitzontal que comprimeix la palla i d’una sèrie de dispositius automàtics que separen les bales i les lliguen amb cordill i filferro El mecanisme de recollida és format per un rastell recollector i un cargol sense fi que condueix la palla a la premsa
encordat
Conjunt de cordes o cordills que lliguen, guarneixen, etc, una cosa.
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
desllaçar
Desfer el llaç o els llaços que lliguen o corden (una cosa).
toxèmia gravídica
Patologia humana
Alteració que s’esdevé durant la gestació o poc després d’acabat el part, consistent en hipertensió arterial, edemes i proteïnúria (preeclàmpsia) i en casos greus convulsions i coma (eclàmpsia).
És més freqüent en el primer embaràs, en persones majors de 35 anys, en les portadores de bessons amb mola hidatiforme, en malaltes de ronyó amb alteracions vasculars així com en hipertenses El tractament és a base de sulfat de magnesi, i benzodiazepines per a prevenir les convulsions Sempre que el fetus sigui viable es provoca i resol el part, tan ràpidament com sigui possible L’etiologia del fenomen no és del tot aclarida per bé que les hipòtesis la lliguen a efectes d’isquèmia uterina i al sistema renina-angiotensina Per a la profilaxi hom recomana de fer anàlisis d’orina…
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…