Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
helvel·làcies
Botànica
Família de pezizals de carpòfors carnosos i elàstics, amb una part estèril que correspon a la cama i una de fèrtil que correspon al barret.
Tenen ascs operculats i espores llises
llimada
Tecnologia
Operació d’arrencar llimadures d’un material per mitjà d’una llima o d’una llimadora.
Hom hi recorre en l’acabament de peces i per a l’obtenció de superfícies llises
barra de premsa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres que, en les màquines de teixit de punt per ordit Kette i Kette-Raschel equipades amb agulles de bec o de premsa, són emprades per a premsar totes les agulles alhora.
Les barres de premsa poden ésser llises o fresades per tal d’aconseguir efectes especials de mostra
Fanny Blankers-Koen
Atletisme
Atleta holandesa.
Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or
graner
Agronomia
Local o construcció on hom guarda el gra.
Generalment consta d’una cambra o d’unes quantes, de parets llises, eixutes, construïdes de manera que assegurin una bona ventilació i protegides contra els animals mitjançant xarxes metàlliques
basidiòspora
Botànica
Espora formada sobre un basidi.
Les basidiòspores tenen simetria bilateral i acaben en un petit apicle o hílum , resta de llur unió amb l’esterigma, en posició inferior dorsal Poden ésser llises o presentar ornamentacions diverses Llur coloració és un caràcter taxonòmic de primera importància
Giuseppe Sommaruga
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del Stile Liberty Modernisme , es caracteritza per l’ús de l’ornamentació floral en frisos que contrasten amb parets llises De les seves obres cal destacar la casa Castiglioni, a Milà 1900-03, i les ville Faccanoni, a Sarnico 1907
fibromioma
Patologia humana
Tumor format per fibres musculars llises, juntament amb vasos i teixit conjuntiu abundant.
És localitzat preferentment a l’aparell genital femení, especialment a l’úter
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa