Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba a la zona de ponent de la comarca Limita amb la Vilella Baixa N, Gratallops E, el Molar S i la Figuera W i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar 640 m Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca 459 m, a migdia, o els del sector SW 489 m al límit amb la Figuera Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi Una carretera surt de…

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679

Expressió manllevada a l' Ars poetica d’Horaci, el qual lloa Homer per haver bastit la Illíada a partir d’un fet del setge de Troia —la còlera d’Aquilles— i no ab ovo , és a dir, remuntant-se al naixement d’Helena —causa de la guerra—, la qual, segons la mitologia, havia sortit de l’ou de Leda

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general 1511 Durant les Germanies 1520-22 lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Fou catedràtic de lleis a la Universitat Lulliana de Mallorca Escriví, en castellà, diverses allegacions jurídiques i, en català, la Relació de don Baltasar Fitora , on ataca amb versos satírics alguns membres de l’estament eclesiàstic, alhora que en lloa d’altres Sembla que en circulà una altra obra, titulada Una carta missiva Ambdues obres, però, no arribaren a publicar-se i foren confiscades per la Inquisició el 1725