Resultats de la cerca
Es mostren 1776 resultats
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
llum natural
Física
Llum no polaritzada, o sia, constituïda per ones electromagnètiques d’amplituds i fases qualssevol i amb els corresponents vectors elèctrics orientats en direccions que varien, a l’atzar, en el transcurs del temps.
Les propietats de la llum natural són simètriques respecte a la direcció de propagació
temps llum
Astronomia
Física
Temps que triga la llum a recórrer una distància determinada.
La unitat més emprada de temps llum és l’any llum o any de llum
any llum
Astronomia
Unitat usada en astronomia amb finalitats de vulgarització i que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any.
El seu valor és de 9,46×10 1 5 m equivalent a 63 240 unitats astronòmiques o bé 0,306 parsecs Malgrat l’ús habitual que se'n fa, cal usar, al seu lloc, unitats astronòmiques u a astronòmic o parsecs
llum
Elements d’una arc, entre els quals s’observa la llum
Construcció i obres públiques
Dimensió horitzontal entre dos suports (columnes, pilars, muntants, murs laterals, etc.).
llum negra
Física
Nom donat a les ones electromagnètiques de l’espectre ultraviolat.
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i…
llum
Qualsevol estri o aparell que serveix per a fer llum.
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
llum
Diàmetre interior d’una estructura tubular.