Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Luigi Malerba
Política
Nom amb el qual és conegut l’escriptor italià Luigi Bonardi.
Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…
Luigi Boccherini

Luigi Boccherini
© Fototeca.cat
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…
Luigi Sturzo

Luigi Sturzo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic sicilià.
Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador vitalici, i el…
Luigi Pirandello

Luigi Pirandello entre Josep M. de Sagarra i Josep Canals
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Teatre
Escriptor italià.
Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…
,
Luigi Longo
Història
Política
Polític italià.
Director del diari “L’Avanguardia” i un dels fundadors del partit comunista italià 1921 Empresonat en 1923-24, el 1926 fugí a l’URSS, on esdevingué membre del Komintern des del 1933 Durant la Guerra Civil Espanyola fou un dels principals organitzadors de les Brigades Internacionals, sota el nom de Luigi Gallo Empresonat a França 1939-41 i a Itàlia 1942-43, fou alliberat pel cop d’estat de Badoglio i esdevingué un organitzador de partisans Diputat des del 1946, succeí Togliatti com a secretari general del partit comunista italià 1964-72 L’any 1972 fou elegit president del PCI…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…
Luigi Pulci
Literatura italiana
Poeta italià.
Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un tresor…
Luigi Pianciani
Història
Patriota italià.
Estudià jurisprudència a Roma Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto Lluità al Vèneto contra Àustria 1848 Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià 1849-60 en caure la república Fou batlle 1870 i diputat de Roma
Luigi Mancinelli
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina