Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aigua lustral
Aigua emprada en diverses religions com a mitjà de purificació, a causa de la creença que l’aigua corrent, sentida com a viva, s’emporta la impuresa i el pecat.
lustració
Religió
Acció, cerimònia, de purificació, expiació i protecció, pròpia de diverses religions.
Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana
sítula
Arqueologia
Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la…
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és…
mitreu
Religió
Santuari dedicat a Mitra.
Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis com els de les termes o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que illuminava només la imatge del déu De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part en el ritu…