Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
veladura
Art
Capa subtil de color que l’artista estén sobre una pintura ja seca, per a fer-ne ressaltar el to, per a endolcir-ne el modelatge o per a modificar-ne la força de coloració.
Se serviren magistralment d’aquest artifici els antics mestres venecians Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese
Yaḥyà ibn Maḥmud al-Wāsiṭī
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador musulmà.
Creador de l’anomenada escola de Bagdad síntesi de l’art xinès, paleocristià i persa, conjuminà magistralment el realisme amb el simbolisme Són famoses les 96 illustracions dels māqāmāt d’al-Ḥarīrī 1237 i les 99 del poema èpic Sāhnāmeh de Firdawsī
Mnèsicles
Arquitectura
Arquitecte grec.
Construí 437-432 aC els Propileus a l’Acropòlis atenesa, on, resolent magistralment el problema de l’espai i dels desnivells, aixecà un pòrtic d’entrada majestuós i monumental, amb cinc portes i amb l’alternança de columnes d’ordre dòric i jònic esculpides en marbre del Pentèlic
Olivia Manning
Literatura
Novel·lista britànica.
Després de la primera novella publicada, The Wind Changes 1937, visqué la Segona Guerra Mundial a Romania i al nord d’Àfrica, circumstància que marcà la seva carrera novellística, inspirant-li l’anomenada Trilogia dels Balcans The Great Fortune 1960, The Spoilt City 1962 i Friends and Heroes 1965, així com la major part de la seva obra Sap combinar magistralment els elements personals amb les grans tragèdies collectives The Sum of Things 1980, és la seva darrera novella
Johan Gustafson Banér
Història
Militar
Militar suec.
Un dels estrategs més notables de la seva època, tingué una intervenció decisiva en la guerra dels Trenta Anys com a cap de l’exèrcit suec destacat a Alemanya Aquest càrrec li fou confiat després de la mort del rei Gustau Adolf i de la greu derrota de Nordlingen 1634 Aconseguí grans victòries sobre les tropes imperials a Wittstock 1636, que ha passat a la història militar com a model de batalla dirigida magistralment, i a Chemnitz 1639
David Copperfield
Novel·la de Charles Dickens (1849-50).
Narrada en primera persona, l’autor hi tracta magistralment els anys d’infantesa del protagonista, tot valent-se d’elements autobiogràfics, que són les millors pàgines de l’obra La descripció de la vida dels seus personatges i, especialment, la del jove David, empeltada d’una atmosfera sentimental, produïda per la mort prematura de la mare, les aventures a l’escola i després a la feina on el destina el seu padrastre, són un retrat fidel i melodramàtic del Londres pobre i míser de l’època de l’autor
Climent Peix i Armengou
Literatura catalana
Sastre, corrector i escriptor.
La seva lírica reflecteix un món sensible i delicat, lligat al món dels somnis, i utilitza magistralment els diminutius i els adjectius per tal d’amarar la seva escriptura d’impressions Després d’una vida escrivint, publicà el primer llibre, Poemes 1980, coincidint amb els seus setanta-cinc anys El 1987 Climent Forner publicà una mostra de la seva obra a l’antologia conjunta Poesia escollida Climent Peix, Pere Tuyet, Josep M Claret , dins la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”, on hi fou redactor i també hi publicà, anys més tard, Rumbs blaus 1996 Fou coautor, amb el mateix…
,
càtedra
Educació
Seient elevat des d’on els professors llegien o explicaven magistralment una ciència o un art a llurs alumnes.
Joaquim Malats i Miarons
Joaquim Malats i Miarons
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…
,
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment…