Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mantó
Indumentària
Mocador gran d’abric que porten les dones damunt les espatlles i l’esquena.
mantell
Indumentària
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
Si cobreix tot el cos formant ròssec generalment és insígnia del poder reial o d’un orde militar
Tirèsies
Mitologia
Endeví tebà.
Representa en el cicle tebà el mateix que Calcant en el cicle troià Hom li atribueix nombroses profecies relatives als esdeveniments més importants de la llegenda tebana Zeus li conferí el privilegi de perpetuar el do de la profecia una vegada mort Així, la seva filla, l’endevina Mantó, fou mare de l’endeví Mopse La seva mort està lligada a la presa de Tebes pels epígons
Antoni Oller i Biosca
Música
Músic.
Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de rèquiem, de…
ball de gitanes

Ball de gitanes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa tradicional de parelles, de moviment viu, que es balla pels volts de Carnaval.
La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…
Agustina Bessa-Luís
Literatura
Nom amb què signava l’escriptora portuguesa Maria Agustina Ferreira Teixeira Bessa.
El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona, A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles…
Biànor
Mitologia
Personatge mitològic, fill del Tíber i de la nimfa Manto, fundador de Màntua, a la qual donà el nom de la seva mare.
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…
Alcanar

Torre de defensa, al Carrer Nou d’Alcanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important del terme i…