Resultats de la cerca

Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà, EXuriguera i TValls…

Jaciments de ferro, indústria metallúrgica i manufacturera de la fusta esclops

Víctimes de la colonització, els colorados deixaren llur activitat agrícola, pesquera i manufacturera

Els seus objectius són impulsar el coneixement dels materials d’enginyeria, la normalització de les seves denominacions i dels mètodes d’assaig en camps com l’arquitectura, la manutenció, la indústria manufacturera, etc

De tradició manufacturera artesana de confecció tèxtil, iniciada el 1700, la indústria moderna comprèn fabricació de pneumàtics, calçat de goma i canonades És també un mercat de productes agrícoles i nus ferroviari Hi són desenvolupats els conreus florals

Havia estat la capital de l’antic estat homònim Endinsada en el desert de Thar, és centre comercial de cotó, de blat i de llana, i té indústria manufacturera d’aquests productes, i treballs artesanals en laca i vori

Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera