Resultats de la cerca

És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del lligat és,…

Consta d’un mànec en l’extrem del qual s’encasta una fulla molt fina d’acer amb dos vius molt afuats fulla d’afaitar o gillette , pel nom del seu inventor o una ganiveta d’un sol viu que es canvia quan el tall s’ha gastat

Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…

Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…

El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…