Resultats de la cerca

Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu…

Inicià la seva activitat en el populisme el 1875 Deportat a Sibèria, aconseguí d’evadir-se'n i s’establí a Ginebra fins el 1917 A l’exili fundà 1883 el Grup d’Emancipació Obrera basat en el programa de Gotha i el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus POSDR i la Unió de Socialdemòcrates Russos a l’estranger 1894 Marxista convençut, combaté l’anarquisme i defensà la necessitat d’organitzar un poderós partit obrer sota la direcció socialista com a preparació per a la futura revolució Els conflictes doctrinals que sorgiren a partir de la fundació, juntament amb Lenin, de l’Iskra i de la…

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’…

El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt

De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15

El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió