Resultats de la cerca

Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-1739, finances…

En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41 persones 5 nobles, 8…

Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…

Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel bisbe de…

Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…