Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sant Medard-en-Jala
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França, situada al Medoc, 12 km a l’W de Bordeus.
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…
Soissons
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França.
Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX
Clotari I
Història
Rei dels francs (588-561).
Fill de Clodoveu I, rebé 511 la regió situada entre l’Oise i el Mosa establí la capital a Soissons Reuní l’estat dividit pel seu pare ell i el seu germà Khildebert I succeïren 524 l’altre germà Clodomir després d’exterminar-li dos fills el 555 succeí el seu renebot Teodebald, rei de Metz, i, el 588, Khildebert I Participà, amb els seus germans, en les campanyes contra Borgonya 523-524, i secundà el seu germà Teodoric I en les expedicions a Turíngia Vencé el propi fill Khram, que s’havia revoltat, i manà de matar-lo Fundà el monestir de Saint-Médard de Soissons
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…
art carolingi
Art
Art de la cort imperial que florí principalment entre els regnats de Carlemany (mort el 814) i Carles el Calb (mort el 877).
Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…
convulsionari | convulsionària
Cristianisme
Membre d’una secta jansenista del s XVIII, formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual, al cementiri de Saint-Médard, hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.
Tancat el cementiri per ordre reial 1732, els adeptes s’organitzaren en associació secreta, de costums aberrants
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…