Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gerard Walschap
Literatura
Escriptor flamenc.
Renovador de la novella psicològica amb la trilogia De familie Roothooft 1939, la seva imaginació el portà a tractar tota mena de temes, com la vida popular Volk, 'Poble’, 1930, la llibertat Het Kind, 'La criatura’, 1943 Houtekiet , 1939, la seva obra cabdal i problemes sociopolítics Oproer in Congo , ‘Revolta al Congo’, 1953 Altres obres seves són Een mens van goede wil ‘Un home de bona voluntat’, 1936, De Française 1957, Nieuw Deps ‘Deps nou’, 1961, etc
Johan Borgen
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…
Françoise Giroud
Periodisme
Periodista i editora francesa, de nom real Lea France Gourdji.
D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle 1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…
regla de sant Benet
![](/sites/default/files/media/FOTO/Regula.jpg)
Portada de l’edició del 1499 de la regla de Sant Benet
Codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d’una importància cabdal per la seva influència en tot el monaquisme
d’Occident.
Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del…
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans…
Evarist Ullastres i Sala
![](/sites/default/files/media/FOTO/ullastres.jpg)
Evarist Ullastres i Sala
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…