Resultats de la cerca

Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta ‘Còmput…

Escriví peces de teatre i publicà diversos reculls de poemes, el més reeixit dels quals és De Rampalm a Guilhanèu 1928 Postromàntic, inspirat i popular, pot ésser situat en pla d’igualtat amb poetes com Besson i Perbòsc

Religiós franciscà descalç 1743 El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner el 1757 passà al collegi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab Retornat a València, el 1771 fou destinat al collegi de Benigànim, i després a Madrid 1775, on fou membre de l’Academia de la Historia Publicà Gramática arábigo-española 1775 i Diccionario español-latino-arábigo 1787 en tres volums

Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…

Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs…