Resultats de la cerca

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de…

Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…

Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista…

L’equilibri de mercat determina el nivell d’ocupació i el preu del treball el salari Però el mercat de treball no es pot entendre només com un mecanisme econòmic, és també una institució social que determina la posició que hom ocupa en la societat En el capitalisme, les relacions entre treballadors i empresaris responen a una lògica mercantil, tanmateix des del punt de vista del treballador la situació és molt particular El treballador ven la seva força de treball per un temps determinat i es veu obligat a posar-hi part de la seva vida Per això, són tan importants,…

Acostumen a acudir-hi empreses que necessiten finançament però que no tenen les característiques adequades per a cotitzar en borsa Als EUA, els agents que compraven i venien accions a tot el país s’uniren per formar la Nacional Association of Security Dealers Posteriorment el procés s’automatitzà i es creà el NASDAQ, el principal mercat no oficial d’accions del món En aquesta mena de mercats no hi ha un òrgan de compensació i liquidació, com als mercats regulats, que faci de mitjancer entre les parts i que garanteixi el compliment de les obligacions a què s’hagin compromès

La borsa de valors és el típic mercat obert Les anomenades operacions de mercat obert són un important instrument de política econòmica que té com a finalitat controlar la quantitat de diner existent en el país La mecànica d’aquestes operacions consisteix en la venda de valors a la borsa per part de les autoritats monetàries, amb la qual cosa immobilitzen els actius líquids en títols i retiren, per tant, de la circulació una part del diner en possessió dels particulars i els bancs Inversament, quan les autoritats monetàries desitgen d’incrementar les disponibilitats…

Normalment, les entitats prestatàries emeten títols hipotecaris cèdules, bons, participacions, que són posats en circulació en el mercat i que poden ésser tramesos posteriorment i cotitzats en borsa Hi ha societats de crèdit hipotecari que fan les operacions actives i passives en aquest ram financer