Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
metal·lografia
Tecnologia
Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
La metallografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metallografia macroscòpica o macrografia i la metallografia microscòpica o micrografia L' anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica l' anàlisi dilatomètrica , o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l' anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l' anàlisi de la…
Floris Osmond
Enginyer i industrial francès.
Estudià el tremp de l’acer i establí l’existència dels punts de transformació És considerat el creador de la metallografia els seus estudis d’anàlisi tèrmica i de metallografia microscòpica permeteren entendre més bé i millorar tècnicament alguns processos de la indústria siderúrgica Publicà Théorie cellulaire des propriétés de l’acier 1894
metal·lògraf | metal·lògrafa
Henry Le Chatelier
Física
Físic i químic francès.
Estudià els canvis d’estat de la matèria aplicant corbes tèrmiques de la seva invenció El 1884 descobrí la llei del desplaçament de l’equilibri o principi que duu el seu nom i creà la metallografia microscòpica
Joan Castells i Ruiz
Tecnologia
Metal·lurgista.
Professor de metallografia a l’Escola del Treball de Barcelona 1931, secretari de l’Institut de la Metallúrgia i de la Mecànica de Barcelona 1933 i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique 1962 És autor de Metalografía del acero Barcelona 1933 Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells
René Antoine Ferchault de Réaumur
Biologia
Física
Físic i naturalista francès.
Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir le…
Emanuel von Swedenborg
Emanuel von Swedenborg , segons un retrat de P.Krafft
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jesper Svedberg, investigador, teòsof i místic suec.
Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…
Enric Ras i Oliva
Enginyer.
Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…
granejatge
Disseny i arts gràfiques
Tècnica emprada en metal·lografia perquè les planxes retinguin més bé les tintes del roleu.
L’operació té lloc amb les màquines granejadores, les quals disposen d’una caixa horitzontal en el fons de la qual hom posa la planxa damunt la qual projecta un raig de sorra o bé fa rodar unes boles que han estat revestides amb matèries abrasives
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…