Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alfons Mier
Pintura
Pintor.
Especialitzat a utilitzar fons pastosos amb elements exempts, grumosos, en alt relleu, treballà fonamentalment l’erosió i la textura de la matèria dins la pintura abstracta plenament informal Els seus objectes tridimensionals es basen en l’aplec de fustes, ferros, eines, que acolora o pinta dins un integracionisme autènticament neodadaista Malgrat que es mantingué allunyat dels cercles artístics i de les exposicions, la seva obra es valora tant per la força crispada que aconsegueix com pel bonic arabesc i la matisada gamma de colors
Matías Barrio y Mier
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític carlí castellà.
Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts
Servando Teresa de Mier
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor mexicà.
Dominic i doctor en teologia, secularitzat el 1802, fou un illustrat revolucionari i independentista mexicà És autor de Cartas de un americano al español 1811-12 i, amb el pseudònim de José Guerra, d' Historia de la revolución de Nueva España 1813
escondich
Literatura
Gènere poètic occità.
És una variant de la cançó , i el seu tema fonamental és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs N’és l’exemple més notable Eu m’escondich, Domna, que mal no mier , de Bertran de Born
Vallmanya

El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la…
DVB-H
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió de televisió digital per a receptors portàtils i en mobilitat.
Adoptat com un estàndard al novembre del 2004 per l’ETSI, consisteix en l’adequació dels sistemes de televisió digital terrestre DVB-T, amb els quals és totalment compatible, a la recepció amb dispositius portàtils i de butxaca, com ara telèfons mòbils o dispositius específics i en condicions de mobilitat Un dels seus principals aspectes és que s’ha dissenyat de manera que permeti un estalvi de bateries del receptor, crític pels sistemes de butxaca, alhora que possibiliti la recepció de dades a 15 Mbps i en mobilitat a partir d’un canal de radiofreqüència de 8 MHz d’amplada de banda i…
Josep Maria Miquel i Vergés
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Centrà els seus estudis de caràcter històric –i també els literaris– al segle XIX i estudià a fons la Renaixença S’inicià a la literatura com a poeta amb Cançons d’estiu 1926 La influència de Josep Maria de Sagarra en la seva producció en vers també és palesa a les primeres obres dramàtiques com Anna Maria 1927 i El preu del silenci 1929 Després d’ El vianant 1931, ja en prosa, es dedicà a l’alta comèdia amb L’altra veritat 1934, premi Nostre Teatre 1935, i El demà és lluny 1936…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa, comunicació…