Resultats de la cerca

Estudià a Anglaterra Del 1957 al 1963 fou cap de govern i ministre d’afers estrangers de la Federació de Malàsia, i del 1963 al 1970 cap de govern de Malàisia Ocupà, a més, diversos càrrecs ministerials durant aquest període És autor d’una autobiografia 1977

Carles III feu construir-hi un llatzeret el 1786, notable edifici de factura neoclàssica voltat de murs, amb vuit portes, que no fou inaugurat fins el 1817 Des d’aquesta data fins al 1911 hi havien fet quarantena 13857 vaixells Actualment, hi ha una residència per a funcionaris ministerials

Iniciada la seva construcció el 1980, el 1983 s’hi començaren a traslladar les primeres dependències ministerials, però fins el 1991 no es feu efectiu el canvi oficial de Lagos a Abuja com a capital federal És situat en una divisió administrativa especial Territori de la Capital Federal, de 7315 km 2

A l’Estat espanyol, el consell de ministres redacta definitivament els avantprojectes elaborats pels diversos departaments ministerials, els remet a les corts i, si ho creu procedent, pot tornar-los a retirar Els parlaments de les comunitats autònomes poden, però, demanar al govern de l’estat l’adopció d’un projecte de llei que hagin elaborat

El president era designat pel cap de l’estat, i entre les seves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978

Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951

Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse

Membre de la democràcia cristiana, participà en la resistència contra el feixisme Diputat des del 1948, fou secretari general del seu partit 1964-65 i president de la Unió Europea Democratacristiana entre els anys 1965-82 Ocupà diversos càrrecs ministerials, especialment els ministeris d’agricultura, de l’interior, d’afers estrangers i, sobretot, la presidència del govern 1968-69, 1969-70, 1970, 1973-74, i del 1979 al 1984 fou membre del Parlament Europeu

Previst en l’organització ministerial de les corts de Cadis, fou vigent durant el Trienni Constitucional Restà constituït des del 1836 per a l’administració provincial i municipal i per a les qüestions d’ordre públic interior L’any 1977 adoptà el nom de ministeri de l’interior i perdé algunes de les seves competències

Diputat socialista 1914-19, abandonà el partit i tornà a la Cambra com a independent 1923-44 Ocupà diverses carteres ministerials fins el 1931, que es feu càrrec del govern La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Mussolini provocà la seva caiguda 1936 Després de la capitulació de França 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat vice-primer ministre pel mariscal Pétain Accentuà la seva política collaboracionista i d’adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern 1942-…