Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona…
miquelet

Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual…
Pere de Besombes-Singla
Dret
Notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà.
Es doctorà en dret per la Universitat de Tolosa 1958 amb l’estudi Angelets et miquelets Contribution à l’histoire de la gabelle en Roussillon i fou president de la Cambra de Notaris del departament dels Pirineus Orientals 1979-1980 i 1982-1984 i alcalde de l’Albera del 1971 fins a la mort A més de la tesi doctoral, també publicà els articles Miquelets et Angelets 2006 i Le Gouverneur Général Reste de Roca 1879-1976 2008
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà…
Francesc Cabanyes
Història
Militar
Patriota i militar.
En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d’Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets
Jaume Aragó
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde 1822, etc, director i autor teatral a més de Souvenirs d’un aveugle 1838, escriví la narració sobre la Guerra del Francès Pujol, chef des Miquelets 1840
fuseller de muntanya
Història
Militar
Soldat de tropa lleugera armat de fusell.
Els fusellers de muntanya foren creats a França el 1689 A Castella Felip V en creà un regiment el 1735 A Catalunya, durant l’enfrontament amb la França revolucionària, foren creats diversos cossos de fusellers de muntanya, coneguts amb els noms de fusellers vermells i de miquelets
Francesc Riera i Balaguer
Economia
Història
Militar
Comerciant i militar.
Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta , fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808 Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit
Francesc Carreu i Costa
Història del dret
Advocat.
Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina