Resultats de la cerca

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…

Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros  1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva primera…

Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973,  Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també…

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Postal i…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Conté dues colleccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat La collecció artística, la més extensa amb gairebé 2000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat És especialment important en el període de postguerra Els artistes més destacats són F Galofre Oller, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Ignasi Mallol, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer, Enric Casanovas, Pere Pruna, Josep M Mallol Suazo, Josep Amat, Josep Busquets, Jaume Mercadé, Antoni Tàpies, Ramon Rogent, Josep M de Sucre, Apelles Fenosa, Jordi Mercadé,…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

En els seus anys com a estudiant de Ciències Econòmiques començà a documentar gràficament l’antifranquisme universitari Durant la Transició espanyola realitzà diversos fotoreportatges d’actualitat conflicte d’ETA, vagues de miners, conflictes laborals, etc que tingueren una gran difusió Collaborador habitual, entre altres mitjans, de La Vanguardia , Interviu i El Periódico i de les agències Cover, Getty Images i AGE Fotostock, obtingué, entre altres guardons, el premi FotoPress a “la Caixa”, el premi Civisme de la Generalitat de Catalunya pel fotoreportatge Misión en Kabul 2004 i el premi…