Resultats de la cerca

Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè…

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites

Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè

Els micronutrients són el clor, el bor, el molibdè, el ferro, el manganès, el zinc i el coure El clor s’absorbeix com a Cl - , el bor com a BO 3 - 3 i com a B 4 O 7 - 2 , el molibdè com a MoO 4 - 2 , el ferro com a Fe + 3 i com a Fe + 2 , el manganès com a Mn + 2 , el zinc com a Zn + 2 i el coure com a Cu + 2

Hi ha jaciments de plom, zinc, molibdè i carbó

El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè

És emprat com a reactiu del ferro, el molibdè, l’argent i l’estany, i en la fabricació de tioglicolats També és anomenat àcid mercaptoacètic