Resultats de la cerca

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor del Museu…

La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no porten rodes

L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí Amb aquesta característica…

Consisteix essencialment en una armadura o nucli de ferro o d’acer massissos o bé de xapa magnètica i d’una bobina o més L’armadura té una part mòbil, separada de la resta per un o dos entreferros d’aire Quan hom fa passar un corrent elèctric per la bobina es crea un camp magnètic en l’armadura i, com a conseqüència, la part mòbil de l’armadura rep una força d’atracció cap a la part fixa que la fa moure fins a tocar-se El camí recorregut per la part mòbil és la cursa de l’electroimant Quan no passa més corrent per la bobina, desapareixen el camp magnètic i la força i la part mòbil torna a la…

Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál