Resultats de la cerca

Viu a la bardissa muntanyenca

És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Berganter de la de la rambla de la Viuda El seu cim és aprofitat per al pasturatge

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions El Eco de Mataré i Emancipación i impulsà Correu de Catalunya Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor d’obres teatrals, com Deliri 1894, El guardador del Bruc 1896, Les aurenetes 1907 i Flor muntanyenca 1915, i de l’òpera Sigiberta 1921

El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha

Fundador d’un grup poètic i d’una revista, Czartak , de caràcter impressionista i folklòric, cantà sobretot la regió muntanyenca dels Beskidy Els seus poemes, en particular Dziewanny ‘Les candeleres’, 1920-27 i Powsinogi beskidzkie ‘Els vagabunds de Beskidy’, palesen un sentit panteista de la natura i un gran amor a la terra, als poblets i a la vida dels humils Escriví novelles autobiogràfiques, com Zmory ‘Malsons’, 1935 i Motory ‘Motors’, 1938, i obres teatrals, com Domek z kart ‘Una caseta de naips’ i Alcesta

La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista Publicà Poesies 1900, Joventut 1900, Pirinenques 1910, la seva obra més característica, Ofrena 1912, Branca florida 1923, Camí de la font 1930, La rosa dels cinc sentits 1937 i Amor i tardanies El 1909 fou proclamat mestre en gai saber La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel

Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor

Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar