Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
pela-roques
Pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
polipodiàcies
Botànica
Família de filicals integrada per falgueres sovint rizomatoses, de frondes enteres o pinnades, amb esporangis pediculats que s’obren transversalment per l’acció d’un anell longitudinal, els quals són agrupats en sorus, proveïts o no d’indusi.
Consta d’unes 3000 espècies, la majoria pròpies de les regions càlides Polipodiàcies més destacades Adiantum sp adiant Adiantum capillus-veneris falzia , capillera, falguerola, falzilla Aspidium sp aspídium Asplenium adiantum-nigrum falzia negra Asplenium fontanum falguereta Asplenium trichomanes falzia roja Asplenium ruta-muraria falzia blanca Athyrium filix-femina falguera femella Ceterach officinarum dauradella , melsera Dryopteris filix-mas falguera mascle Phyllitis scolopendrium llengua de cèrvol , herba melsera Polypodium vulgare polipodi , herba pigotera Pteridium…
abella
Anthidium manicatum
Bruce Marlin (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella pròpiament dita (Apis mellifica).
Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…