Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
murcià | murciana
Carmen Conde Abellán
Literatura
Escriptora murciana.
La seva poesia té un caràcter íntim amb un fons surrealista molt aconseguit Júbilos 1934, llibre de poemes, meresqué l’elogi de Juan Ramón Jiménez Seguiren Pasión del verbo 1944, Ansia de la gracia 1945, Mujer sin edén 1947, Derribado arcángel 1960, Jagur puro inmarchito 1963, A este lado de la eternidad 1970, poemari amorós de profund sentiment, i Corrosión 1975 També publicà contes i assaig El pensamiento teórico-práctico de los formadores , 1995 Fou la primera dona elegida membre de la Real Academia Española de la Lengua 1978 El 1986 publicà les memòries Por el camino, viendo sus orillas…
Cristóbal Acebedo
Pintura
Pintor castellà.
Probablement fou deixeble de Bartolomeo Carducci dit Carducho a Madrid treballà particularment a la regió murciana En la seva obra, influïda per Zurbarán, sobresurten els quadres de tema mercedari de l’església de la Mercè, a Múrcia
Club Esportiu Alcoià
Esport general
Club de futbol creat a Alcoi el 1929, en fusionar-se els clubs Racing i Llevant.
A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials formà part de la Federació Murciana de Futbol Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42 Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
corregiment
Història
Àmbit territorial del corregidor a Castella.
Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre elevat de…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…