Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
murga
Cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d’escoltar, de suportar.
Urquijo
Economia
Família de financers bascs.
L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870
Jordi Fàbregas i Canadell
Folklore
Músic.
Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…