Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Nāsir-i Khusraw
Literatura
Escriptor persa.
Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam
Assurnasirpal II

Escultura assísiria d’Assurnasirpal II de pedra procedent de Nimrud (segle IX a C) (Orient Mitjà)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Assíria (883-859 aC).
Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus Bit Zamani, Bit Adini, etc, derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…
Nasser
Història
Militar
Nom amb què és conegut Ǧamāl ‘Abd al-Nāsir, polític i militar egipci.
Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…
Maldives

Vista aèria d’una illa deshabitada en l’atol Male'
© Alanesspe / Dreamstime.com / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àsia meridional, situat a l’oceà Índic, a uns 450 km de la punta sud de l’Índia; la capital és Male'.
La geografia L’arxipèlag, d’origen corallí, és format per unes 2000 illes que s’estenen uns 1000 km de nord a sud Només 220 illes són habitades El clima és equatorial 27ºC de temperatura mitjana anual i una precipitació anual d’uns 3000 mm Tradicionalment, la pesca ha estat el recurs econòmic principal, només superada pel turisme des del 1990 Amb una aportació de prop del 16% del PIB i un 20% de la població activa ocupada 1998, constitueix el principal producte d’exportació Hi és molt predominant la pesca de la tonyina El 1999 fou inaugurat un gran complex pesquer Kooddoo Fisheries i de…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’…