Resultats de la cerca

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i les medalles d’…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000…

Nedador xinès Amb setze anys, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, bé que no obtingué cap medalla, però en els jocs asiàtics de Foshan 2009 aconseguí sis medalles d'or De gran envergadura 1,98 m, destaca sobretot en l’estil lliure i en distàncies llargues En els Jocs Olímpics de Londres 2012 baté el rècord de 1500 m lliures 1431,02 min El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Roma 2009 bronze 1500 m lliures Campionat mundial de Xangai 2011 or 1500 m lliures or 800 m lliures argent 400 m lliures…

Especialitzat en curses de llarga distància Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud 1993 Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms la segona posició a Perth 1998 en 25 kms, a Honolulu 2000 en 5 i 25 kms, a Barcelona 2003 en 25 Kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat Ha estat també dos cops…

Destacà en els campionats del món del 1998, en què guanyà set medalles en set participacions, entre les quals l’or en les proves de 100 i 200 m papallona Fou el primer nedador que baixà dels 52 s en la prova de 100 m papallona Aconseguí tres medalles en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Formà part dels equips australians que guanyaren l’or en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 200 En totes dues bateren el rècord mundial amb uns temps de 70705 m en els 4 × 200 i 31367 m en els 4 × 100 Individualment, aconseguí la medalla d’argent en 100 m papallona

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008…

S’inicià al Reus Deportiu amb el seu pare, que el 1963 el portà al Club Natació Sabadell El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1500 m lliure i tot seguit millorà el rècord d’Espanya absolut d’aquesta distància Considerat el nedador més complet en la història de la natació catalana i estatal, entre el 1968 i el 1976 aconseguí divuit Campionats de Catalunya i vint-i-dos d’Espanya en proves individuals absolutes tan diverses com 100, 200, 400 i 1500 m lliure 100 i 200 m papallona 100 i 200 m esquena, i 200 i 400 m estils A més, establí trenta-dos rècords estatals en 100 m…

A 15 anys fou el component més jove de l’equip olímpic dels EUA a Sydney 2000 des del 1932, i l’any següent esdevingué el recordista més jove de la història, en la prova dels 200 m papallona El 2001 aconseguí batre el seu primer rècord mundial en 200 m papallona, i fins al desembre del 2009 n'aconseguí fins a 39, 29 dels quals eren individuals la majoria en les especialitats de papallona i estils, però també en la d’estil lliure i 10 en relleus, de manera que superà àmpliament els 33 de Mark Spitz Després de les Olimpíades de Londres agost del 2012 es va retirar de l’alta competició,…