Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Querforadat
el Quer Foradat amb els Pirineus, nevats, al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament…
cripsi
Ecologia
Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.
Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures…
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
Mallorca

Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416 km de costa La geografia El clima…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…