Resultats de la cerca

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos

Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…

Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia

Educat a la Universitat de Copenhaguen, fou editor del Journal for Geophysical Research i fou un notable investigador sobre problemes estadístics en biologia i física atòmica

Estudià amb AP Berggren A Leipzig substituí Mendelssohn en la direcció de la Gewandhaus 1847-48 Tornà a Copenhaguen i dirigí els concerts de la societat musical 1850-90 i, des del 1866, el conservatori Deixà vuit simfonies, cantates, un concert per a violí i orquestra 1880, etc És el principal compositor romàntic danès

Estudià als Països Baixos i Dinamarca i treballà en la recerca immunològica als EUA Dirigí la secció d’immunologia de l’OMS, a Ginebra, i fou professor a Ginebra, Pittsburgh, Frankfurt, l’Institut Pasteur de París i a l’Institut d’Immunologia de Basilea, d’on fou també director Exposà la teoria de la selecció natural de la formació d’anticossos 1955, que permeté l’establiment de la teoria de la selecció clonal, i la de la xarxa o de l’encreuament del sistema immunitari L’any 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb George JKohler i César Milstein

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra Mundial…

Passà temporades a París, on conegué Verlaine Influït pel simbolisme i els corrents ideològics i estètics de fi del s XIX, publicà, entre d’altres, els reculls poètics Pileføjter ‘Flautes de saüc’, 1899, Danske Vers ‘Poemes danesos’, 1912 i Heroica 1925, i les narracions eròtiques Unge Bander ‘Llaços joves’, 1894 i Kitty 1895

Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils