Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Eugeni Ventoldrà i Niubò
Tauromàquia
Torero.
Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se a la tauromàquia El març del 1914 es presentà a Aranjuez com a matador El 1923, quan anava a prendre l’alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu la prengué uns quants mesos més tard de mans d’Antonio Márquez, a Barcelona Assolí una fama notable per les seves estocades Actuà fins la dècada de 1940
Antoni Brufau i Niubó
Economia
Economista i gestor.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona 1970 i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE 1978, dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt President de Port Aventura 1994-97 quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les activitats industrials en…
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…
Joan Pich i Santasusana

Joan Pich i Santasusana
© Joan Francesc Escrihuela Niubò
Música
Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra.
Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…
,
Antoni Borges
Història
Militar
Dirigent i militar carlí.
Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges
la Conreria d’Escaladei

La Conreria d’Escaladei amb la serra Major del Montsant com a teló de fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…