Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
tinent d’alcalde
Dret administratiu
Regidor de l’ajuntament, nomenat per l’alcalde per exercir funcions delegades, bé en relació amb determinats serveis, o bé en una part del territori municipal.
Els tinents d’alcalde són nomenats entre els membres de la comissió de govern, si n'hi ha sinó, entre els regidors, sense poder ultrapassar-ne la tercera part Són nomenats segons un ordre jeràrquic i correlatiu d’acord amb el qual substitueixen l’alcalde en els casos d’absència, malaltia o qualsevol altre impediment Els tinents d’alcalde de Barcelona i de Madrid gaudeixen d’atribucions especials en aplicació del règim municipal peculiar d’aquests municipis
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de …
tractador
Història
A les corts catalanes (cort general), persona que tenia per missió d’arribar a un acord entre el rei i els braços.
N'eren nomenats dos per cada estament i uns altres dos pel rei
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
Estats Generals
Història
Territoris conquerits per les Províncies Unides al sud del Mosa i a la desembocadura de l’Escalda després de la unió d'Utrecht (1579).
Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general
Tribunal Superior de la Mitra
Dret processal
Antic organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions.
Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys Desaparegué amb la Constitució del 1993
comissió de govern
Dret administratiu
Òrgan dels ajuntaments integrat per l’alcalde i per un nombre de regidors no superior a llur tercera part, que té per missió la coordinació de les funcions executives i, també, la d’iniciativa en el govern i l’administració del municipi.
Assisteix l’alcalde i té les atribucions que aquest i el ple li deleguin Els regidors són nomenats per l’alcalde, que també pot destituir-los lliurement
direcció general
Dret administratiu
Centre de direcció de les diferents competències en què es distribueixen les de cada departament a la Generalitat de Catalunya.
Llur nombre depèn de les necessitats del moment i els titulars són nomenats pel consell executiu de la Generalitat a proposta del conseller, cap del departament respectiu
consell d’administració
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació.
El nombre d’individus que componen el consell -vocals consellers- és variable són nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat
aula règia
Història
Consell assessor de la monarquia visigoda.
Era integrat pels alts funcionaris, els palatins, els gardings i també personatges nomenats pel rei Posteriorment, el regne d’Astúries pretengué de restablir-lo, però només ho aconseguí en part